MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL (ETS)
Són totes aquelles malalties infeccioses que es poden contraure per contacte sexual com la Sífilis, la Sida, l'Hepatitis B i HPV (la més freqüent amb diferència)
DETECCIÓ, GRAVETAT I PREVENCIÓ
Les malalties de transmissió sexual (ETS) comprenen un ampli espectre d'infeccions infeccioses que es poden adquirir mitjançant el contacte sexual. Entre les MTS més comunes es troben la sífilis, el VIH/SIDA, l'hepatitis B i el virus del papil·loma humà (VPH), sent aquest darrer el més freqüent a la població.
DIAGNÒSTIC I GRAVETAT DE LES ETS
El diagnòstic de les MTS es basa en la sospita clínica i pot requerir proves específiques, com ara anàlisi de sang o citologia, depenent del tipus de germen o microorganisme implicat. És fonamental destacar que, encara que moltes MTS són tractables i benignes si es detecten a temps, algunes poden tenir conseqüències greus si no es diagnostiquen i es tracten adequadament.
Entre les MTS més greus hi ha el VIH/SIDA, la prevalença del qual ha disminuït en els darrers anys, però encara representa un important problema de salut pública. Altres MTS, com la gonorrea i la clamídia, poden causar complicacions si no es tracten, com la malaltia inflamatòria pèlvica i la infertilitat en les dones.
PREVENCIÓ I RECOMANACIONS
La prevenció de les MTS és fonamental i es basa principalment en l'ús del preservatiu durant les relacions sexuals, ja que aquestes infeccions solen transmetre's mitjançant el contacte directe entre les mucoses genitals o anals. A més, és important acudir al ginecòleg o metge davant dels primers símptomes d'una possible infecció, com ara cremor en orinar, flux vaginal anormal o úlceres genitals.
PREVENCIÓ I RECOMANACIONS
La prevenció de les MTS és fonamental i es basa principalment en l'ús del preservatiu durant les relacions sexuals, ja que aquestes infeccions solen transmetre's mitjançant el contacte directe entre les mucoses genitals o anals. A més, és important acudir al ginecòleg o metge davant dels primers símptomes d'una possible infecció, com ara cremor en orinar, flux vaginal anormal o úlceres genitals.
TRACTAMENT I DETECCIÓ PRECOÇ
El tractament de les MTS pot incloure l'ús d'antibiòtics, antivirals i vacunes, segons el tipus de germen o microorganisme causant de la infecció. A més, és important destacar la importància de la detecció precoç de les MTS mitjançant proves de detecció específiques, com ara cultius per a clamídies, gonorrea i ureoplasma, que permeten identificar i tractar aquestes infeccions en les seves etapes inicials, reduint així el risc de complicacions a llarg termini .
